dilluns, 28 de juliol del 2014

DOS POEMES DE THEO BATLLE

Publiquem dos poemes inèdits de Theo Batlle, cantautor nascut a Castellar del Vallès el 1961, que va estar actiu durant els anys vuitanta i noranta i que va oferir diversos recitals en solitari.
La seva poesia s’adscriu a un cert lirisme del paisatge, que volem identificar amb la poètica dels moviments musicals juvenils catalans de després de la mort de Franco i que va tenir la Companyia Elèctrica Dharma com a referent majoritari. Al mateix temps, Theo Batlle també es preocupa per l’ofici de músic, i escriu sobre les eines que té a l’abast per a compondre.






BATEC DE MAR

Cau el Sol rere el teu horitzó.
Silenciós t’observo escoltant el cant del teu vaivé.
M’allunya un instant el record de rostres lànguids
cridant muts per la ciutat.
Lluents, llampants, vingudes del nord,
florejades camises de seda light mullen el coll.
Estan de cara a tu, però et miren sens tocar-te.
Somriures d'aparador!
La soledat es fa mentida
tapant la seva por
amb garjoles de bonic color daurat.

Voldria abraçar els teus secrets,
aquest so, el teu anar i venir constant.
Voldria penetrar a dintre teu
com ho fa dins l’amada el seu amat.
De petit em feies por
com a cops ho fa l’amor.
Ara ja no me’n fas!

Quan la nit comença a despuntar
damunt del teu sostre blau han crescut torxes de foc.
Amb fúria dins teu fan forat girant en cercle,
mostrant-me buit el teu cos.
Una caravel·la emergeix.
I a la seva insígnia pirata hi duu escrit amb sang:
«Els indis, meu amic, no perderen mai la guerra,
que foren aniquilats!
La mort no és mai una victòria.
La decadència però,
és el signe de l’autèntic derrotat».



Voldria abraçar els teus secrets,

aquest so, el teu anar i venir constant.

Voldria penetrar a dintre teu

com ho fa dins l’amada el seu amat.

De petit em feies por

com a cops ho fa la mort.

Ara ja no me’n fas!



agost 1987





RODONA



Rodona, com espiral que creix

girant a través del temps

al voltant de si mateixa, permanent,

n’és la imatge del teu record.



I no et tinc, ni tan sols sé el teu nom,

però quan el piano i jo

fem l’amor puc encara

sentir-te a prop.



Tampoc té noms la bellesa

que el seu to de distinció és la nuesa.

Ni cap lligam té la vida

tret del fil immaterial d’aliança

que ella manté amb l’Univers.



Rodona…



maig 88