A l'abril va aparèixer, a la col·leció "Jardins de Samarcanda", el tercer poemari de la veterana escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941), que té una llarga trajectòria com a narradora.
Fred als ulls ens mostra una poètica valenta i molt acurada alhora, fruit, sens dubte, de l'experiència vital i lectora de l'autora. Amb una temperatura propera als zero graus centígrads, els poemes es van presentant sense metre, sense rima, però amb un ritme exacte i precís que ens fa l'efecte de la fiblada del gel a la pell en un dia d'hivern.
Us en volem presentar dos fragments. Agraïm a Jaume C. Pons Alorda, codirector de la col·lecció, l'amable autorització per a publicar-los.
I
la presó on escrius té els barrots de gel
se't poden enrampar els cabells si
t'hi acostes et poden caure
les mans si t'hi aferres et pots morir
ofegada dins una bassa
de paraules moixes
II
sents que et desfàs com
aquells jerseis de punt de
mitja que feia la padrina estiraves un fil
i en un no res del jersei
només quedava el coll o el puny
d'una màniga ara tu
igual d'inconsistent
t'aferres a una rosa
Referència: VICENS (Antònia). - Fred als ulls. - Vic: Cafè Central; Eumo, 2015. - (Jardins de Samarcanda, 75). - p. 23 i 36.
Trobareu més informació sobre l'autora a la web http://www.escriptors.cat/autors/vicensa/index.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada