dissabte, 28 de maig del 2011

Poemes de Sílvia Melgarejo

Publiquem dos poemes de Sílvia Melgarejo que ja han aparegut als números 10 i 14 de Pèl capell (octubre 2009 i abril 2011). Melgarejo, nascuda a Sabadell el 1970, fa molt temps que escriu poesia, tot i que acostuma a mostrar-se reticent a publicar-la. Li agraïm que hagi accedit a publicar aquests poemes a Els crits escrits.

I

Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria de sobres justificada l’existència de les grans ciutats..., a l’Eixample, encara és l’hora que algun perruquer m’ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.
                                                                                  MIQUEL BAUÇÀ, El Canvi

                        Cent catúfols de la sínia
                        em furten el rostre
                                                     ―miralls
                        de l’aigua tremoladissa:
                        l’escamparan pel sembrat
                        diluït a la canal
                        assadollant les espigues.

(Pèl capell, 10. Tot i la contundent citació de Bauçà, Melgarejo ha volgut matisar-la amb una segona citació, aquest cop del llibre El noble joc:  

                                                                                  De vegades, són les peces
                                                                                  que es disposen de bon grat.
                                                                                  És quan baixo bé l’escala
                                                                                  i no caic a l’autobús
                                                                                  i no dic paraules vanes.)

II

ENCARA

a M.

Torna el falciot a l’aire
—en un cloure’s les parpelles—,
desplega
                l’ocell,
                            les ales,
i tot el vol,
                    encara.
Pell primíssima d’un temps
on no és tard,
                      encara,
per al xiscle.

(Pèl capell, 14)


Bibliografia bàsica:

POETES AL SOL. – Insolacions. – Sabadell: Ex-libris, 2000. – p. 55-66.

Sílvia Melgarejo, Raquel Real, Òscar Rocabert. – Mirall de Glaç (Terrassa), 64 (febrer 2001).

Devorat: l'inefable el va temptar. - Papers de Versàlia (Sabadell), Ara (hivern 2001-2002). - p. 17-18

Això no és una antologia: això són deu poetes amb dos poemes cadascun. – Mirall de Glaç (Terrassa), 67-68 (octubre 2002).

3 comentaris:

  1. Molt maco el poema dels catúfols.
    Em sembla que ja recordo qui és la Sílvia..

    Salut,

    Pau

    ResponElimina
  2. me n'alegro de retrobar una companya, per mitjà d'allò que deixa entreveure més l'interior, el seu art.
    felicitats Òscar per la teva tasca
    felicitats Sílvia per obrir la finestra

    ResponElimina