dimecres, 24 d’agost de 2016

Nova edició de poesia de Lluís Solà

Carles Morell, poeta inefable i cronista correcte, ens dóna notícia de la presentació del volum Poesia completa de Lluís Solà, publicat enguany per Edicions de 1984.

Trobareu la crònica, publicada a Núvol aquest abril, en aquest enllaç. 

Més enllà de possibles premis, reconeixements de faràndula i altres festes i festetes, se'ns fa evident que cal llegir aquest poeta, només llegir-lo, amb tota l'heroica gimnàstica mental i de construcció de sentit que ens caldrà emprar quan hi entrem en contacte.

Aquells que estiguin desconsolats s'hi podran acollir. Aquells que estiguin eufòrics no hi entendran res, o hi entendran el que voldran. Aquells que tinguin menys de setanta anys hi entendran, potser, la meitat. Però tothom que s'acosti amb humilitat i respecte a aquests versos tindrà la possibilitat d'aprendre un devessall de  coses i es farà sàvies preguntes sobre la natura i ell mateix.

Lluís Solà, hi insistim, és un mestre poeta. AUDITE MAGISTRO.

dilluns, 20 de juny de 2016

El paper residual de la literatura catalana a l’ensenyament, a debat en la taula rodona «SOS. Ensenyar literatura catalana»

Font: Filcat - Departament de Filologia Catalana de la UAB

L’objectiu del debat és proposar solucions per a revertir el paper residual que té actualment la literatura catalana a secundària i a la universitat i evitar-ne la possible desaparició, i interpel·lar amb arguments sòlids els qui tenen la responsabilitat d’evitar-ho.

Acte: Taula rodona: «SOS. Ensenyar literatura catalana»
Data: Dimarts 21 de juny de 2016
Hora: 19 hores
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)
La residualització progressiva de la literatura catalana a secundària i a la universitat obliga a obrir un debat públic que permeti analitzar la situació actual i proposar alternatives per a revertir-la. En aquesta taula rodona s’han convidat escriptors, professors i estudiants perquè ofereixin el seu punt de vista i permetin abordar el tema des de diversos angles i perspectives. L’objectiu no és alertar del perill que la literatura catalana pugui desaparèixer dels plans d’estudis de secundària i de la universitat o que hi tingui un paper ínfim, perquè ja fa temps que això és una evidència, sinó sobretot suggerir vies i solucions possibles i, també, interpel·lar, amb arguments sòlids, els qui tenen la responsabilitat d’evitar-ho.
L’activitat, organitzada pel Col·lectiu Pere Quart de professors de literatura catalana, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, serà moderada per Andreu Freixes, professor de literatura catalana a secundària, i hi intervindran Xavier Antich, filòsof i professor de la Universitat de Girona; Jaume Aulet, professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona; Anton Carbonell, professor de literatura catalana a secundària; Marta Khouja, estudiant del màster de secundària, i Dolors Miquel, escriptora.

dilluns, 11 d’abril de 2016

HAIKUS per Ramon Cases



Massa de pressa,
des del vagó del tren,
la vida passa.

Els nens observen,
al pati de l’escola,
un formiguer.

Un home sol
que es pensa acompanyat:
la meitat d’un.

Miro l’andana,
El sentit de les vies.
La vida en ordre.

Ha mort l’amic.
Es pot podrir el record?
El buit l’envasa.

Véns d’un miratge
i et desfàs quan et toco.
Només ets sorra.

El ble i la flama,
la llum i la foscor:
amors letals.

La pedra al toll
sempre demana auxili:
ones concèntriques.

Com l’horitzó,
una escletxa de pell:
una promesa.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Notícia del llibre "Fred als ulls", amb poemes d'Antònia Vicens

A l'abril va aparèixer, a la col·leció "Jardins de Samarcanda", el tercer poemari de la veterana escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941), que té una llarga trajectòria com a narradora.

Fred als ulls ens mostra una poètica valenta i molt acurada alhora, fruit, sens dubte, de l'experiència vital i lectora de l'autora. Amb una temperatura propera als zero graus centígrads, els poemes es van presentant sense metre, sense rima, però amb un ritme exacte i precís que ens fa l'efecte de la fiblada del gel a la pell en un dia d'hivern.

Us en volem presentar dos fragments. Agraïm a Jaume C. Pons Alorda, codirector de la col·lecció, l'amable autorització per a publicar-los.

I

la presó on escrius té els barrots de gel
se't poden enrampar els cabells   si
t'hi acostes   et poden caure
les mans   si t'hi aferres   et pots morir
ofegada dins una bassa
de paraules moixes

II

sents que et desfàs   com
aquells jerseis de punt de
mitja que feia la padrina   estiraves un fil
i en un no res del jersei
només quedava el coll o el puny
d'una màniga   ara tu
igual d'inconsistent

t'aferres a una rosa

Referència: VICENS (Antònia). - Fred als ulls. - Vic: Cafè Central; Eumo, 2015. - (Jardins de Samarcanda, 75). - p. 23 i 36.

Trobareu més informació sobre l'autora a la web http://www.escriptors.cat/autors/vicensa/index.php

dimarts, 15 de setembre de 2015

Arguments per a l’apostolat lector: un article de Xavier Aliaga

El descrèdit de l’ensenyament de les humanitats -i dintre d’aquell el de la literatura- forma part d’un marc més ample, d’un sistema de valors erroni, que té a veure amb una visió molt utilitarista de les noves realitats, allò que és útil i el que no ho és. Ningú, ni la gent jove ni tampoc els pares, consideren la literatura com una ferramenta útil. I reclamen de l’ensenyament matèries i eines que consideren molt més adients per defendre’s en aquest entorn globalitzat i terriblement exigent. Amb l’anglès com al gran tòtem, el centre de totes les aspiracions paternes.

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/07/arguments-per-a-l-apostolat-lector-10600.php

Font: Llegir és un bon pla, Santillana Grup Promotor. http://gruppromotor.llegiresunbonpla.cat/arguments-per-a-lapostolat-lector/ (15-IX-2015)

dimarts, 21 de juliol de 2015

Tres poemes nous de Miquel Desclot



I
Goethe patina sobre l’Ilm, a Weimar

L’aigua s’ha fet camí de petja dura,
escenari d’actors i ballarins
on tothom allibera la natura
amb la nua disfressa d’uns patins.
Admirem qui esculpeix una figura
que es serva menys que el dring d’uns esquellins,
i planyem el qui cau en greu postura
i no amaguem el riure gaire endins.
Fulgurar i caure —en terra, en mar o en gel—
és el destí infrangible dels mortals,
de l’aprenent més tímid al més fort.
Separats de l’abisme per un tel,
escometem l’instant com immortals,
per la vida lliscant damunt la mort.C. 20 xi 2001

II

Là ci darem la mano

Fent camí més de pressa que no el temps,
vindrem un dia a aquell jardí perdut
on les glans trepitjades pels camins
esdevindran les més florents alzines,
on dels nius asprament desgavellats
per les urpes del torb o del falcó
s’alçaran les cardines i les merles
a traçar en l’aire vives escriptures.
Allà, a la fi, ens hi donarem la mà,
sota l’ombra del teix o al bat del sol,
sense sentir calor o esgarrifances
ni recelar si ens mira gent o no.
Voldrem i no voldrem, com nens petits:
sense dir res, ens donarem la mà.

III

Nosaltres

                               …un conte explicat per un idiota,
                               ple de soroll i fúria, i sense solta.
                                               W. Shakespeare, Macbeth


Tots som la fúria,
tots som el tro;
tots som la nafra,
tots som la por;
tots som la forca,
tots som el gas;
tots som l’angoixa,
tots som la sang;
tots som l’insomni,
tots som el plor;
tots som la cendra,
tots som la pols.
No hi ha més solta
enllà de tots?
                                                           MIQUEL DESCLOT

divendres, 17 de juliol de 2015

Carta oberta a Enric Casasses



Benvolgut Enric,

RIBA (Carles). - «Centenari de Jacint Verdaguer», dins Obres completes: III: Crítica, 2. – Edició a cura d’Enric Sullà i Jaume Medina.- Barcelona: Edicions 62, 1986. – 1a edició. – (Clàssics catalans del segle XX). – p. 152-162.

Salutacions cordials,

  
Òscar Rocabert

Castellar del Vallès, 17 de juliol de 2015